Selecció de llibre publicats en català i castellà
Bastgen, Christa, Berko, Schröder, Zurlutter, Stefanie, Plantes silvestres. Guia per conèixer les comestibles i distingir-les (Valls: Cossetània, 2018)
Benavente, Marisa i Herrera, Pilar. La gastronomia dels camins, Més de cent receptes de cuina fetes amb plantes boscanes (La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 2017)
Bosch, Carme i Bota, Cristina. Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013)
Bustos, Iolanda. La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres (Barcelona: Columna, 2009)
Climent, Daniel i Zurriaga, Ferran. Herbari. Viure amb les plantes (València: Monografies Mètode, 2012)
Couplan, François i Styner, Eva. Guía de las plantas silvestres comestibles y tóxicas (Barcelona: Lynx Edicions, 2006)
Duran, Núria, Fruits i plantes silvestres comestibles (Granollers-Valls-Barcelona: Miniguies natura Alpina-Cossetània-Pòrtic, 2016)
Enrich, Montserrat i Carballido, Elisenda. Herbes a la carta. Receptes de cuina silvestre (Valls: Cossetània, 2014)
Font i Quer, Pío, Plantas medicinales, El Dioscórides renovado (Barcelona: Península, 1999)
Garnatje, Teresa, Muntané, Joan, Parada, Montserrat, Rigat, Montserrat i Vallès, Joan. Plantes alimentàries del Pirinieu català (Sant Vincenç de Castellet: Farell, 2012)
Gomis, Cels. Botànica popular catalana. Dites i tradicions populars referents a les plantes (La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2015 [1891])
Marin, Jon. No hi ha mala herba (Barcelona: Pol·len, 2013)
Pascual, Ramon. Males herbes. Guia per reconèixer la vegetació arvense i ruderal (Valls: Cossetània, 2012)
Pellicer, Joan. Costumari botànic (3 volums) (Picanya, Edicions del Bullent, 2001, 2000, 2004)
Taules nutricionals
Hem elaborat, a partir de les dades aportades per François Couplan, dues taules que presenten les proprietats nutritives de les verdures i fruites silvestres més comunes a les nostres terres. A les dues taules també apareixen verdures i fruites cultivades, per a poder comparar-les amb les silvestres o espontànies:
Les taules parlen per a sí mateixes. De tota manera, és important llegir-les amb atenció, i ser conscients de la dificultat d’obtenir dades homogènies sobre aquesta qüestió.
Per exemple, els valors nutricionals poden variar molt en funció de les condicions de creixement de la planta (minerals presents al sòl, aigua rebuda, hores de sol, latitud, alçada sobre el nivell del mar, etc.). És evident que una mateixa espècie vegetal pot contenir quantitats molt diferents d’aigua o de vitamina A, segons si ha crescut en un hivernacle a Almeria, o si ho ha fet a l’aire lliure a la Vall d’Aran.
Dit això, podem establir una regla general: una planta espontània que “tria” el lloc on neix, que creix i es desenvolupa sense l’ajut de l’home, competint i cooperant amb el seu entorn immediat, sempre contindrà menys aigua i serà més concentrada en nutrients que una planta “dopada” per les tècniques agrícoles modernes. Entre aquests dos extrems, totes les possibilitats resten obertes.
Fitxes etnobotàniques del projecte “Lo rebost de la padrina”
A finals del 2014 vam iniciar un projecte etnobotànic a Maldà (Urgell), en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Institut Català de la dona.
El projecte es diu “Lo rebost de la padrina“, i l’objectiu final és crear una ruta per caminar pel terme, on s’aniran trobant diverses plantes utilitzades per la gent de la comarca. Uns panells informatius aniran guiant el visitant, que podrà accedir a través del telèfon mòbil a diverses informacions sobre algunes d’aquestes plantes.
Vam començar el projecte fent una sèrie d’entrevistes amb gent gran del poble. A partir d’aquí, amb les informacions recollides, vam elaborar les primeres fitxes etnobotàniques.
Aquí les teniu:
Esperem que aviat us en podrem oferir més!
Ponència al 5è Mercat de les espècies d’Argençola, 13-06-2015
Es tracta d’una presentació en una jornada tècnica, amb una descripció breu del nostre projecte acompanyada de fotografies: ponència argençola