Per una transició energètica justa

Mantenir el cap dret, mentre ens estan aixafant.

Gaudir del paisatge que ens envolta, com si fossin els últims moments.

Submergir-nos en la bellesa dels marges on floreixen els ametllers, i negar-nos a acceptar el que ens ve a sobre.

Trobar-nos, trasbalsats, davant la incertesa de si podrem donar continuïtat a projectes de dinamització econòmica, social i cultural d’un territori poc poblat però viu i vibrant.

Podeu imaginar micropobles idíl·lics, béns culturals d’interès nacional, cabanes de volta i marges de pedra, zones de mosaic on encara subsisteix una gran diversitat de papallones, insectes i ocells, mamífers, rèptils i amfibis, envoltats de centenars d’hectàrees de plaques solars, sota un cel cobert d’aerogeneradors?

Podeu imaginar centenars d’hectàrees de terres de cultiu, que durant segles han alimentat la població local, i vides pageses, ara marejades pels imperatius de l’agroindustria, les càrregues burocràtiques, les plagues, el canvi climàtic, sacrificades demà per macroprojectes que no tenen res de sostenible?

Existeixen opcions per dur a terme, de manera ràpida, planificada i realment sostenible, una transició energètica justa en territoris rurals com la Vall del Corb.

Existeixen maneres de conciliar la sobirania alimentària i la sobirania energètica.

Deixeu-nos el temps d’impulsar-les, abans de sacrificar el paisatge que ens acull, les terres que ens alimenten, la biodiversitat que ens protegeix.

La foto és del poble on tenim la nostre seu, La Sala de Comalats, municipi de Passanant i Belltall. Com molts altres pobles de la Vall del Corb i altres comarques despoblades, les terres al seu voltant estan amenaçades per una allau de macroprojectes de plaques fotovoltaïques i aerogeneradors, en mans de multinacionals que menyspreen i assalten els territoris rurals.

#noensresignarem #transicióernergèticajusta #aixísívalldelcorb #protegimlesterresagràries #noalsmacroprojectes

Nyàmeres!

Nyàmeres confitades per la primavera! Us deixem aquí una idea de conserves pel cap de setmana. Els rizomes carnoses de les nyàmeres, o pataques, o patofes (Helianthus tuberosus) es cullen des de la tardor i fins als inicis de primavera. La planta sencera sembla un gira-sol amb flors més petites. Creix molt fàcilment en tot tipus de terrenys, pot ser fins i tot difícil de controlar en zones de vora de riu, i produeix molta quantitat de rizomes. Però com que molta gent ja no sap com menjar-los, estem desaprofitant un recurs molt abundant i que no costa gens de cultivar.

Els rizomes tenen un gust de carxofa. Bullits, saltejats, fregits o al forn, són boníssims, però com que contenen molta fibra i inulina, poden ser poc digestos. En cru són més fàcils de digerir, per exemple en làmines fines a l’amanida. Una altra manera de menjar-les són confitades, així són gustoses, fàcils de digerir i es conserven més!

Per preparar les conserves de nyàmeres, primer les heu de rentar, pelar (no és obligatori) i tallar a lamines fines. Barregeu vinagre de poma i aigua (meitat i meitat) i escalfeu-ho dins una cassola. Mentrestant, poseu els trossos de nyàmeres dins de pots de vidre, afegint granets de pebre negre i mostassa, així com un pessic de sal i de sucre. També hi podeu afegir estragó si en teniu al jardí. Per acabar, aboqueu la barreja calenta d’aigua i vinagre dins els pots, poseu-los del revés perquè es faci el buit. Els pots es poden conservar uns mesos, i les nyàmeres confitades estaran a punt per menjar al cap de 2 setmanes.

L’amarg!

Aquest mes parlem de la nostra relació amb l’amarg a la secció Plantes amb Històries de l’Espluga FMR. Perquè ens agraden tant les begudes amargues? Quin amarg acceptem i quin ja no volem ni provar? Perquè es menjaven plantes silvestres amb un punt d’amargor a finals d’hivern? Quines tècniques culinàries tenim a l’abast per poder jugar amb l’amarg? Escoltan’s aquí! https://open.spotify.com/episode/6vQLMpTvJOZ3EsOanZxTmD?si=sDVtLAFwQtezgkbf-e9iFw&utm_source=whatsapp

La foto és d’una puntarella, també anomenada Catalogna a Itàlia (Cichorium intybus var. foliosum). Aquesta xicòria – espàrrec té un gust bastant més amarg que l’escarola. S’ha de deixar en remull en aigua freda, tallada a trossets, tirant l’aigua diverses vegades, abans de servir-la en amanida amb una salsa d’anxoves, all, oli i vinagre. És espectacular!

I tu, quin és el gust amarg que t’agrada més?

Custòdia agrària i recol·lecció sostenible

Seguim desenvolupant el nostre eix de treball sobre custòdia agrària i recol·lecció sostenible! Hem acabat de redactar el pla de gestió per a dues finques de l’Olivera, amb qui tenim signat un contracte de custòdia. El pla de gestió es centra en el manteniment del paisatge de mosaic, la millora del patrimoni de pedra seca, la identificació i manteniment de la biodiversitat cultivada present als marges dels conreus, la identificació i l’aprofitament sostenible dels recursos de recol·lecció silvestre de les finques, i la promoció del projecte de custòdia agrària i de recol·lecció sostenible com un model de referència en gestió de finques. Per tal de redactar el pla de gestió hem rebut l’acompanyament continu de la XCN. Moltes gràcies per tot!

Amb moltes ganes ara d’engegar les primeres actuacions derivades del pla de gestió, us anirem informant!

Podreu trobar més informació sobre el projecte aquí, i el pla de gestió aquí!

Inspiració culinària

Inspiració culinària per començar la setmana: amanida d’hivern, amb un toc silvestre i mediterrani. Amanida de pixallits i borrissol, amb moniato escalivat i avellanes torrades, formatge Màquia de La Segalla, pebre de murtra i salsa de magrana. Acompanyada de mini-hamburgueses de cigrons de Can mestre, amb comí i coriandre. Quasi voldríem que cada dia sigui dilluns 😉

Roser silvestre

El roser silvestre (Rosa canina) o gavernera, grata-cul, té molts altres noms comuns. Podem veure els fruits vermells (cinoròdons) d’aquest arbust fins ben avançat l’hivern. Les seves flors delicades i senzilles, protegides per unes punxes afilades, són tot un símbol, ja que potser la rosa és la flor més present en la literatura, poesia, cançons i mitologia. El fruit té usos medicinals i alimentaris, i els pètals usos cosmètics i en perfumeria.

Parlem d’aquest arbust tant comú i al mateix temps poc valorat en la nova secció de Plantes amb Històries de l’Espluga FMR. Ens podeu escoltar aquí: https://urlz.fr/kDWW

Ho sabíeu? A Catalunya podem trobar 17 espècies de rosers diferents, sense parlar de totes les varietats ornamentals.

A nosaltres amb el fruit ens agrada elaborar quètxups i melmelades, traient els pells irritants i les llavors per conservar la polpa riquíssima en vitamina C (ull de no degradar-la amb l’escalfor de l’olla, s’ha de coure a temperatura baixa).

Vosaltres com mengeu i cuineu els fruits? Ja heu provat de fer algo amb els pètals de la flor?

Jornada tècnica divendres 16.12.22

Produir tot conservant la biodiversitat és possible? L’activitat agrària pot tenir un impacte diferent sobre el paisatge? La recol·lecció silvestre pot ser una activitat sostenible que ajudi a conservar valors ambientals? En parlem el 16 de desembre, en una jornada online on entitats i pageses presentaran eines i experiències per desenvolupar models de producció i recol·lecció sostenible ambientalment.

Hi presentarem la nostra nova guia, Recol·lectar i conservar, resultat del projecte Paisatges Cooperatius.

Inscripcions aquí: https://cutt.ly/40q1NQB

Magrana!

El final de la tardor s’apropa, i parlem d’un dels seus fruits més emblemàtics en una nova secció de Plantes amb històries, a l’EFMR. La magrana, símbol de vida, fertilitat i unió, està present en la mitologia, l’arquitectura i la literatura de moltes cultures. Originari de l’Iran, el magraner (Punica granatum) ha estat cultivat i naturalitzat en tota la conca mediterrània fa més de 2000 anys i ha sigut fins fa poc un element clau del rebost i la farmacopea popular. En vols saber més? Escolta’ns aquí! https://www.efmr.cat/blog/2022/11/29/informatius-laltaveu-del-dimarts-29-de-novembre-de-2022/

També pots escoltar la secció d’octubre, que vam dedicar a la servera (Sorbus domestica) i als usos que es poden fer dels seus fruits i de la seva fusta: https://www.efmr.cat/blog/2022/10/25/entrevista-judit-garcia-el-nombre-de-beques-100-als-menjadors-escolars-ha-augmentat-notablement/

Recorda que pots trobar totes les seccions Plantes amb Històries al Spotify i a la nostra web.