INTERCOOPEREM
Melmelada de Serva
Com hem pogut abandonar la serva i el seu aroma? Era el fruit favorit de la padrina, que les menjava al punt, quan són toves i la seva carn s’ha tornat compota. La servera era un imprescindible de totes les cases pageses de mitja muntanya i per nosaltres era un deure aconseguir fer-ne un producte que la posés en valor. La nostra melmelada transmet l’aroma i l’acidesa de les serves menjades al punt de maduresa, sense amagar totalment la seva astringència. Val la pena provar-la!
Pot de 220 g.
Ingredients: serves madures, sucre de canya daurada ecològic, suc de llimones ecològiques.
La serva (fruit del Sorbus domestica) és un d’aquells fruits amb que es delectaven els nostres avis, i que han desaparegut de les nostres taules en un parell de generacions. Una veritable llàstima.
La servera era un arbre força comú als marges dels conreus, i encara se’n poden trobar moltes escampades pels boscos. Creix a poc a poc i la seva fusta és molt preuada, raons que han portat a arrencar-les i a abandonar el seu cultiu, en una època en què es prioritzava el rendiment a curt termini. Per això, costa de trobar-ne exemplars majestuosos.
La serva és un fruit de la mida d’un raïm, o una mica més gros, en forma de poma o de pera. Quan es cull de l’arbre és molt aspre, així que s’ha de deixar sobre-madurar per què augmenti la seva quantitat de sucre. La opció més senzilla és collir les serves de terra, però llavors poden haver començat a fermentar o podrir-se. D’altra manera, es poden collir de l’arbre i fer-les madurar a casa, sobre un llit de palla, o fer-les assecar fent-ne trenes que es pengen del sostre del rebost. Un cop madures, es tornen dolces i sucoses.
Espessa com una crema de castanyes, aquesta melmelada us transportarà a un bosc a la tardor.