Seguim assetjats pels projectes de centrals fotovoltaiques. Aquest cop, ben a tocar de la nostra seu.
Us donem tres bones raons per explicar per què nosaltres presentarem al·legacions:
- Fa anys que contribuïm a la transició energètica. La nostra seu s’ubica entre dues centrals eòliques, a 600 metres del primer molí.
El nostre municipi de 140 habitants ja produeix l’energia que consumeixen 10.000 habitatges.
El que no volem és estar totalment envaïts de renovables. No volem ser un polígon energètic. Solidaris si, transició sí, massificació no.
- No es poden posar plaques just al darrere d’una torre medieval del segle XII, declarada BCIN, amb entorn de protecció.
Tot l’entorn de la torre, el poble inclòs, està protegit. Cultura no deixa posar plaques solars a les teulades, segons on s’ubiquin, perquè entorpeix la visió de la torre.
Però 2 ha de plaques en continu, envoltades de reixes, sí que ho deixaran?
- Fa uns dies el conseller Mascort anunciava la creació del Registre de terres per recuperar les que s’han abandonat els darrers vint anys.
Està bé fer un banc de terres públic. Mascort deia que «no ens podem permetre perdre ni un pam de terra». Hi estem d’acord.
Les terres que s’abandonen en general són menys productives: allunyades, més pendent, no hi passen les màquines, sòl poc profund, massa pedra o massa solana o massa vent.
Abans de recuperar terres abandonades, no valdria més la pena blindar les terres actualment productives? L’allau de macroprojectes renovables sobre terres productives dificulta encara més l’accés a la terra, i impedeix la incorporació de joves al sector agrari, en un moment on produir aliments el més a prop d’on es consumeixen hauria de ser una prioritat per tothom.
Si voleu ajudar-nos a aturar aquest disbarat, presenteu les al·legacions! Feu un correu a territorisostenibledelcamp@gmail.com i us enviem tota la documentació!
No ens deixarem prendre #niunpamdeterra
