No buidarem els prestatges dels supermercats

Seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, Els Corremarges anul·lem totes les nostres activitats públiques per als propers 15 dies, com a mínim. També limitem al màxim els nostres desplaçaments.

En intern, evidentment, seguirem treballant, combinant les cures de petits i grans, amb la feina al defora i el que avui en diem teletreball. Seguirem fent planter de ‘males herbes’ i ocupant-nos d’horts i jardins, seguirem organitzant i avançant en la nostra feina de recerca, anirem planificant la producció de conserves i els tallers de la temporada que ve…

Tenim la sort de viure on vivim, en un poble petit i envoltats de molta natura per córrer. El confinament aquí serà ben diferent que a la ciutat.

I per menjar, tampoc no buidarem els prestatges del supermercat. A casa sempre que podem hi tenim farina i llegums de la Segarra, i fruita i verdura de l’Urgell. I també ens autoabastim d’algunes coses: tenim ous a dojo, i el paisatge és ple d’herba tendra. Encara que oficialment encara estem a l’hivern, les plantes i les gallines ens diuen que ja és primavera. En mitja horeta hem omplert un cistell per menjar tota la família els propers tres dies: llicsons, pixallits i ravenisses per l’amanida; paradelles, bledes i, sobretot, coniells per fer truites, crêpes, arrossos o estofats.

Ara més que mai, us animem a comprar a petits pagesos propers i de confiança. I us animem també a reaprendre a utilitzar tota aquesta vegetació fantàstica que ens envolta, al camp com a la ciutat. És en casos excepcionals com aquest que la necessitat de recuperar els coneixements sobre les plantes silvestres es fa més imperiosa.

Com és natural, tenim por del patiment que pot provocar aquesta malaltia. Però també hem de ser conscients del que ens pot portar de positiu: parem una mica, reflexionem sobre aquest sistema que s’està esquerdant, i pensem en el que és realment essencial. Cuidem-nos mútuament. Vivim el que seria una societat una mica menys frenètica, encara que només sigui per uns dies. Aviat tornarem a la «normalitat» i, qui sap, potser trobarem a faltar aquests dies de calma imposada.

Mentrestant, mirem al nostre voltant. L’hivern s’acaba: als Comalats l’aranyoner ja està en flor, envoltant d’un blanc pàl·lid la verdor insolent dels sembrats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s