Temps de mercats

El passat dia 6 d’agost, vam muntar la nostra parada a Belltall, per la festa de l’all. I és que no només treballem amb plantes silvestres, també tenim els nostres camps i cultivem les nostres verdures. Des de ja fa uns quants anys, som partícips de l’Agrupació de productors d’all de Belltall, que treballa per salvaguardar i promocionar aquesta varietat antiga d’all, cultivat des de temps immemorials a la zona dels Comalats. És un all de gran qualitat, rosat i gustós, que es conserva molt bé, perquè és un all de secà i cultivat en alçada (entre 700 i 900m sobre el nivell del mar). Com que som pocs productors, per la festa de l’all es ven gran part de la producció anual. Cada primer cap de setmana d’agost, és un moment de trobada entre productors i veïns, un moment de festa per a tots nosaltres, per compartir l’alegria de la collita, que aquest any ha sigut prou bona. Per tot això, no hi podíem faltar!

1185200_495508927210486_12708632_nI la setmana que ve, dilluns dia 22, serem també a Santa Coloma de Queralt, per la IV Mostra de productes de la Baixa Segarra, que s’organitza cada any per la Festa major. Serà una bona ocasió per a presentar la nostra novetat de l’estiu: el Xampanyet de saüc!

Veniu a veure’ns i a tastar-lo! Us sorprendrà!

6è Mercat de les espècies d’Argençola

Aquest proper dissabte tindrà lloc una de les cites anuals més interessants pel que fa a l’aprofitament de les plantes silvestres a Catalunya: el Mercat de les espècies d’Argençola.CARTELL-LOGOS-6è-Mercat-de-les-Espècies-549x800

Aquest bonic poblet, a cavall entre l’Anoia i la Segarra, ens acull cada any amb una jornada temàtica: fa dos anys la protagonista era la mostassa, l’any passat va ser el safrà, i enguany serà el ginebró.

Nosaltres serem al mercat, fent parada, i ens anirem escapant l’un o l’altre per a poder gaudir de la jornada tècnica, les xerrades, demostracions i altres taules taules rodones organitzades durant tot el dia. A més d’un menú silvestre a migdia, algun tastet i el tradicional concurs de sals aromatitzades, aquest any gaudirem d’uns magnífics gintònics quan arribi el vespre.

Consulteu el programa complet a la web del Trill i veniu a passar el dia a Argençola. No us en penedireu!

 

Un mes de maig ple d’activitats!

Acaba de començar el mes de maig, el paisatge està cobert de flors, i nosaltres no parem!

A més de les feines del dia a dia, cuidar de l’hort i els camps i començar algunes elaboracions silvestres de primavera, el mes de maig es presenta ric en esdeveniments!

Començarem el dia 8 amb una xerrada a l’espai Pratdesaba de Malla, a Osona, on parlarem de les principals males herbes dels conreus, i de com utilitzar-les tot omplint la nevera. I és que no fa pas gaires anys, moltes d’aquestes herbotes entraven a la cuina, i aprofitàvem el moment de desherbar, birbar, o eixarcolar, per enriquir la nostra cuina amb tot un ventall d’espècies diferents.CABANYA DE PRATDESABA.08.05.16El cap de setmana següent ens trobareu de nou a prop de Figueres, a la Firaflor de Vilanant, on farem passejada i taller parlant de les amanides de primavera. Durant la passejada aprendrem a reconèixer les verdures silvestres més comunes, i després n’estudiarem algunes aplcacions a la cuina. Serà el dissabte dia 14, en el marc d’una festa de Sant Isidre reinventada en aquest llogaret encantador de l’Alt Empordà.firaflor-whats (1)

L’endemà diumenge dia 15, tornem a la nostra zona per oferir-vos un taller pràctic de cuina, en el marc de la XXXIIa Marxa ecològica i per la pau. Aquesta iniciativa dels joves del poble finalitza amb una bicicletada popular el dia 29, pero durant tot el mes de maig omple el bonic poble de Belianes de xerrades, tallers i tot tipus d’activitats al voltant de l’ecologia, el territori i el conflicte social. Per assistir al nostre taller, és indispensable que us apunteu. Podeu consultar el programa complet amb totes les activitats aquí.marxa belianes

El 21 de maig, participem en una activitat molt especial, amb els companys productors i cuiners de la Vall del Corb, una activitat en la que hem estat treballant des de fa mesos. És el TrosFood a la Vall del Corb 2016! Es tracta de la primera edició d’un recorregut dels sentits, una passejada gastronòmica de 8,5 km, on hem situat 7 avituallaments, cadascun amb un beure i un menjar exclusivament elaborat a la Vall del Corb. Per aquesta passejada tan especial, ens hem posat d’acord 5 cuiners, 7 cellers, i més de 40 productors de la Vall, per oferir el bo i millor de cada casa. Per a més informació podeu consultar el facebook de l’esdeveniment. No deixeu que us ho expliquin! Inscriviu-vos aquí!

AF_trosfood_a5Acabarem el mes de maig amb la nostra trobada habitual, i és que arriba la darrera sessió dels Diumenges etnobotànics de Rocallaura. Aquest cop, parlarem sobretot de les plantes espontànies per la cassola, és a dir, totes aquelles herbes que no són prou tendres per menjar crues, o aquelles que amb l’arribada de la calor, es van tornant més dures i és millor de coure-les. Per un dia, farem com si els Àrabs mai no ens haguessin portat els espinacs, verdura originària de l’Índia i que, tot i ser molt bona, ha provocat l’oblit i el menyspreu de tot un munt de fulles verdes boníssimes. Us esperem el diumenge 29 a RocallauraCafè, com de costum, a les 10h30!

affiche rocallaura 4 minbis

Històries d’amanides I

Ara fa gairebé un mes, el dissabte 12 de març, vam ser a la 1a Jornada de les plantes oblidades a Igualada. Va ser senzillament genial! Feia falta un esdeveniment d’aquest tipus al nostre país, i des d’aquí donem les gràcies als organitzadors per fer-ho possible.

Nosaltres hi vam muntar paradeta amb les nostres conserves silvestres, i vam fer una petita xerrada sobre “Amanides silvestres: jugar amb nous gustos i textures”.

Com que els nervis de vegades no ens permeten expressar-nos amb prou claredat, volíem lliurar-vos algunes de les anotacions que havíem preparat per a la xerrada. Les anirem penjant per bocins, i aquí teniu en teniu el primer!

Etimologia d’un plat

DSC_0270comprDe què parlem quan diem “amanida”?

La paraula ve del llatí, i deriva de la paraula mà. N’hem de deduir que una amanida s’ha de preparar amb les mans? Sembla que no és del tot això. En llatí, “a manu” també vol dir cru i fred, ja que està preparat sense utensilis, i s’oposa a “in patina”, que vol dir en plat o cassola, és a dir cuit i calent. L’amanida, doncs, hauria de ser un plat cru.

Però els romans tenien també una altra paraula, “acetaria”, per denominar el que nosaltres anomenem amanida. Aquesta acetaria no es definia per l’ingredient principal, sinó pel condiment que l’acompanyava: el vinagre.

El mateix fenomen explica la paraula “ensalada”, que ve de “sal”. L’ensalada és, doncs, un plat salat, i aquesta denominació és comuna a moltes llengües europees: el francès salade, l’italià insalata, l’anglès salad. I en català, des que al segle XVI els Italians ens van portar la paraula, també es pot dir, ensalada, com en castellà, per molt malament que els hi pugui sonar als puristes i barcelonins.

A Ses Illes, i en d’altres zones on domina la parla oriental – Catalunya nord, comarques de Girona i Balears – també hi trobem la paraula “enciam”, o “encisam”. Això pot provocar algunes confusions, ja que en català central i occidental l’enciam és una planta. Però en molts indrets l’enciam és un plat, i podem fer un “enciam de tomata”, un “enciam d’anxoves”… o un “enciam de lletuga”! I és que si en aquelles latituds, l’enciam és el plat, a la planta se n’hi diu “lletuga”, com en moltes altres llengües properes: lettuce en anglès, laitue en francès o lechuga en castellà. Tots aquest vocables provenen de la lactuca llatina, que deriva de llet, ja que la planta és lletosa, tant la cultivada (Lactuca sativa), com les bordes o silvestres (Lactuca serriola, virosa, perennis…).

Enciam, en canvi, ve del llatí incisamen, que vol dir conjunt de coses tallades. El mot denomina originàriament el plat elaborat d’aquesta manera i, a poc a poc, suposem que s’ha anat aplicant “enciam” a totes aquelles plantes que entraven dins la composició del plat, fins que la Lactuca sativa va acabar imposant la seva hegemonia.

enciams

En resum, doncs, ens trobem que la denominació d’aquest plat, ja sigui amanida, ensalada o enciam, ens descriu la manera de preparar-lo, i no pas el seu ingredient principal. Això passa també amb d’altres preparacions, com amb l’estofat, que pot ser de vedella o de patata, o el sofregit, que ben pot ser de ceba o de tomàquet.

En l’amanida, doncs, hi podem posar els ingredients que vulguem. La qüestió és que estigui amanida, és a dir, ben acompanyada de sal, pebre, oli i vinagre o suc de llimona. “L’amanida, salada i ben oliada”, com diu un refrany valencià.

Amanides silvestres a Rocallaura

Diumenge passat va tenir lloc la segona trobada etnobotànica de Rocallaura dedicada a les amanides silvestres. Moltes gràcies a tots els assistents per haver vingut!

Esperem que us hagi agradat la passejada, i que hagueu gaudit amb el menú salvatge que ens van preparar l’Enio, la Mariela i el seu equip. A veure si, d’ara endavant, mireu amb uns altres ulls aquestes herbotes que la majoria de la gent detesta 😉

Us deixem amb unes quantes fotos dels tallers. Disfruteu-les!

Seguim amb els diumenges etnobotànics

1897986_842384879217796_5774341889978700451_nPer celebrar el principi de la primavera, us convidem a participar al segon diumenge etnobotànic de Rocallaura. Noves plantes per descobrir i un nou menú per degustar! Encara queden places.

Per qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

1a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades – Igualada – 12 de març

Organitzada pel Col·lectiu Eixarcolan. Aqui sota trobareu el text explicatiu de la jornada, amb el cartell i el programa. Si teniu qualsevol dubte, contacteu amb nosaltres o amb el col·lectiu!
CARTELL
Heu sentit a parlar mai de les plantes silvestres que tradicionalment s’utilitzaven com a aliment? Les voleu tastar? Voleu descobrir què se’n pot fer avui en dia?
Us presentem la 1a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que tindrà lloc el proper dia 12 de març (dissabte) a Igualada.

En aquesta jornada us oferim la possibilitat única de TASTAR diferents productes elaborats amb espècies silvestres (infusions, amanides, cuina silvestre, condiments i begudes); de participar en XERRADES I TALLERS per descobrir quines característiques tenen aquestes espècies i què podem fer amb elles; d’assistir a TROBADES I TAULES RODONES per parlar sobre el passat present i futur dels usos tradicionals de la vegetació i intercanviar experiències; de degustar un DINAR elaborat amb plantes silvestres; i de passejar per la FIRA DE PRODUCTES SILVESTRES on descobríeu i podreu comprar productes alimentaris fets amb plantes silvestres a Catalunya.

Volem donar veu als coneixements tradicionals de la vegetació, transmesos de generació en generació durant segles i que ara estan en greu perill de desaparició; i ho volem fer demostrant que aquests coneixements, degudament adaptats al context actual, són els fonaments a partir dels quals innovar i transformar el model agroalimentari actual.  En el coneixement tradicional hi podem trobar les bases per avançar vers una agricultura més sostenible, una alimentació de qualitat, i un entorn rural dinàmic que contribueixi a la preservació dels valors naturals  i culturals de l’entorn. PROGRAMA EIXARCOLANT

Totes les activitats (excepte el dinar) són gratuïtes. Per participar dels TASTS i del DINAR cal inscripció prèvia. Trobareu més informació i el formulari d’inscripció a www.eixarcolant.cat
Per qualsevol dubte podeu contactar amb nosaltres enviant un correu a info@eixarcolant.cat o trucant al 690 373 980 (Marc)

Passareu un dissabte diferent i irrepetible en aquesta jornada pionera a nivell català i estatal. Descobriu-ho vosaltres mateixos, no deixeu que us ho expliquin!

Plantes (comestibles) sota la neu

L’hivern ha tardat en arribar, però ha vingut amb força! En 24 hores, hem pogut gaudir del sol, els núvols i la boira, el vent i la pluja, la calamarsa i la neu, amb llamps i trons inclosos.

Tot plegat molt benvingut, després de l’hivern sec i gairebé calorós que hem tingut fins ara. El problema és que teníem previst, per aquest cap de setmana, la primera trobada etnobotànica a Rocallaura. Les previsions eren molt dolentes, tot i això fins l’últim moment volíem mantenir el taller. Al final, veient que nosaltres mateixos hauríem tingut problemes per arribar a temps, ens vam decidir.

El primer diumenge etnobotànic, previst per aquest diumenge 28 de febrer, tindrà lloc el proper diumenge, dia 6 de març. Les inscripcions estan obertes!

Aquest cap de setmana, doncs, hem pogut gaudir d’un paisatge de postal i ens hem dedicat a fer una passejada fotogràfica. Així que, a canvi del taller, us oferim aquest petit reportatge.

 

Plantes (comestibles) sota la neu

DSC_0259_llicso viola mistoA tocar de les parets de les cases, hi ha alguns racons on s’ha acumulat poc gruix. Amb la pujada de les temperatures durant el dia, les teulades han anat gotejant i han deixat uns passadissos sense neu, que el Misto aprofita per no mullar-se massa les potes. I al fondre’s la neu, han començat a treure el cap algunes plantes, com aquest llicsó (Sonchus oleraceus) i aquestes violetes (Viola alba). Fixeu-vos que les violetes estaven ben florides! Aquest any, amb l’hivern suau que estem tenint, han avançat ben bé un mes la seva floració. Esperem que hi tornin, i que els llicsons rebrotin encara amb més força després de la neu!

La presumida que no ha parat de mostrar les seves espigues violetes, ben bé des de l’estiu, és aquesta lavanda (Lavandula dentata), prova que aquest hivern ha sigut realment de broma.

DSC_0352_lavanda

DSC_0367_primula

Aquesta neu ha sorprès a moltes plantes, que ja estaven disposades a entrar a la primavera. Que ja havíeu vist, de fet, alguna flor de primavera? (Primula veris)

Mireu, també, aquest panigroc (Anacyclus clavatus), acostumat a la bonança, i sorprès per la nevada.

DSC_0294_panigrocDSC_0326_mostassa

N’hi ha algunes, a l’hort, que segurament no sobreviuran a aquestes inclemències. La mostassa (Sinapis alba) és una d’elles. La vam plantar a finals d’estiu, i ha anat florint, mentre no vingui una glaçada forta que acabi amb ella!

DSC_0362_parietariaLa que segur que no tindrà problemes per sobreviure a la nevada és aquesta parietària (Parietaria officinalis). Es una planta acostumada al nostre clima, i sempre creix arreserada per les parets de les cases o, en aquest cas, de l’església.

I acabem amb una curiositat. Nosaltres ens mengem el que molta gent anomena “males herbes”. Una mala herba és una planta que creix espontània, allà on ningú no l’ha plantada, sense demanar permís i seguint el seu ritme. Tal i com aquesta espiga d’ordi (Hordeum vulgare), apareguda a la vora del camí, escapada d’algun sembrat o del remolc d’un tractor.

Una planta no és bona ni dolenta de per sí, sino per la consideració que li ténen els homes. Com m’agrada dir i repetir, “lo dolent és lo bo fora de lloc”!

DSC_0323_ordi

 

Comencem els tallers de primavera

Aquest mes de febrer, comencem els tallers de primavera a Rocallaura!

Hem preparat un programa complet per fer-vos descobrir les plantes espontànies comestibles de la nostra zona, en col·laboració amb els nostres amics cuiners de Rocallaura-Cafè.

affiche rocallaura 4 minbis

En cada taller començarem per acollir-vos al Cafè i local social de Rocallaura, amb una infusió i unes galetetes molt especials. Tot seguit farem una passejada curta i fàcil, durant unes dues hores, i com de costum xerrarem molt i caminarem més aviat poc. Parlarem de les verdures silvestres més comunes, aprendrem a identificar-les fàcilment i explicarem algunes històries sobre els seus usos tradicionals. A l’acabar la passejada, els nostres amics de Rocallaura-Cafè ens delectaran amb un menú silvestre complet, concebut especialment per a la ocasió, on les plantes espontànies seran les protagonistes.

El cicle de tallers està pensat per a que vingueu a totes les sessions. Per això, el menú serà diferent a cada vegada, i les passejades seran temàtiques, per anar copsant l’evolució de la nostra flora a mida que avança la primavera.

Passarem una bona estona, aprendrem a veure amb uns altres ulls les plantes del nostre entorn i ens lleparem els dits amb un bon tiberi!

Esperem que us agradi. Us esperem!

Vinyes prohibides

Fa uns dies us vam parlar de la fira de Saint Jean du Gard, i de la xarxa francesa de fruits oblidats.

I doncs aquesta xarxa també treballa, des de fa uns anys, per a recuperar unes varietats de ceps molt curioses. Es tracta de varietats híbrides entre vinyes europees (del gènere Vitis vinifera) i americanes (gèneres Vitis aestivalis, Vitis riparia, Vitis labrusca…), o híbrides d’espècies americanes entre elles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEls qui es dediquen a fer vi em dirien que els ceps americans no són bons, que donen un gust mescat, o foxé (de l’anglès fox, guineu, que ha donat l’adjectiu francès que utilitzem nosaltres, i que vindria a ser “aguineuat”, amb gust de guineu). Aquesta és, en tot cas, una crítica recurrent cap a molts vins californians, sovint obtinguts a partir de varietats americanes (a la foto, la varietat Noah, prohibida a Europa i emprada als EEUU).

Segurament, això és degut a que encara som víctimes de la propaganda dels grans productors vinícoles europeus que, als anys 20 i 30 del segle passat, van aconseguir instaurar l’hegemonia dels vins francesos – amb les seves varietats o cépages avui dia esdevingudes universals. Aquesta campanya va fer minvar la importància de les varietats antigues europees, però encara va ser més cruel amb les varietats americanes.

A mitjans de la dècada del 1930, els grans productors del midi francès i d’Algèria (colònia francesa amb grans extensions de vinya), van engegar una campanya violenta contra les varietats americanes. Deien que les varietats americanes provocaven ceguera i bogeria als qui en prenien, que donaven vins dolents que perjudicaven la reputació dels vins francesos, que eren la causa de la sobreproducció crònica que vivia el país. Finalment, el 1935 van aconseguir el seu objectiu: els lobbies van obtenir del parlament francès la prohibició de la comercialització del vi obtingut a partir d’aquestes varietats. Als anys 1950, l’Estat francès va acabar la feina, organitzant campanyes d’arrencada i destrucció massiva de les vinyes que en quedaven. Des de llavors, la normativa europea ha adoptat la prohibició francesa, obligant els productors a utilitzar les varietats de vinya estipulades al catàleg oficial – el que, de passada, exclou varietats locals, antigues i no catalogades…

La xarxa de fruits oblidats francesa treballa per fer conèixer aquesta història, i lluita per difondre aquestes varietats. En regalen esqueixos, hi ha gent que en ven planter, hi ha fulletons informatius, llibres i pòsters. Fins i tot, durant la fira de Saint Jean du Gard, vam poder degustar vi i most provinent d’aquestes varietats! D’olor de guineu, ni rastre, més aviat hi vam trobar una aroma evident de maduixa i fruits del bosc. De sotamà, també es podia comprar alguna ampolla, tot i que és justament sobre la comercialització del vi que s’aplica la prohibició.

Una pena, tot plegat. Sempre trobo indignant quan el legislador prohibeix el que la natura proveeix, i que les societats passades s’han esforçat en seleccionar. Aquestes, com moltes altres varietats prohibides per què no apareixen (ni podran aparèixer mai) al catàleg, formen part del nostre patrimoni alimentari, i no ens les podem deixar prendre.

En aquest cas, a més, resulta que aquestes varietats tenen una particularitat molt important: com que la fil·loxera, l’oïdi i el míldiu també vénen d’Amèrica, resulta que les espècies de Vitis d’aquell continent arriben a conviure amb aquests patògens.

800px-UncinulaNecatorOnGrapesExisteixen, doncs, varietats de vinya resistents a les principals plagues que afecten aquest cultiu, i són totalment prohibides! Això vol dir que podríem multiplicar aquestes vinyes per esqueix, sense recórrer a la sempre delicada tècnica de l’empelt, i que no caldria aplicar les ensulfatades rutinàries per prevenir el míldiu i l’oïdi (a la foto, detall d’un cep afectat per l’oïdi, cendrosa o malura).

Us imagineu la quantitat de tractaments químics que ens estalviaríem amb aquestes varietats?