Plantes (comestibles) sota la neu

L’hivern ha tardat en arribar, però ha vingut amb força! En 24 hores, hem pogut gaudir del sol, els núvols i la boira, el vent i la pluja, la calamarsa i la neu, amb llamps i trons inclosos.

Tot plegat molt benvingut, després de l’hivern sec i gairebé calorós que hem tingut fins ara. El problema és que teníem previst, per aquest cap de setmana, la primera trobada etnobotànica a Rocallaura. Les previsions eren molt dolentes, tot i això fins l’últim moment volíem mantenir el taller. Al final, veient que nosaltres mateixos hauríem tingut problemes per arribar a temps, ens vam decidir.

El primer diumenge etnobotànic, previst per aquest diumenge 28 de febrer, tindrà lloc el proper diumenge, dia 6 de març. Les inscripcions estan obertes!

Aquest cap de setmana, doncs, hem pogut gaudir d’un paisatge de postal i ens hem dedicat a fer una passejada fotogràfica. Així que, a canvi del taller, us oferim aquest petit reportatge.

 

Plantes (comestibles) sota la neu

DSC_0259_llicso viola mistoA tocar de les parets de les cases, hi ha alguns racons on s’ha acumulat poc gruix. Amb la pujada de les temperatures durant el dia, les teulades han anat gotejant i han deixat uns passadissos sense neu, que el Misto aprofita per no mullar-se massa les potes. I al fondre’s la neu, han començat a treure el cap algunes plantes, com aquest llicsó (Sonchus oleraceus) i aquestes violetes (Viola alba). Fixeu-vos que les violetes estaven ben florides! Aquest any, amb l’hivern suau que estem tenint, han avançat ben bé un mes la seva floració. Esperem que hi tornin, i que els llicsons rebrotin encara amb més força després de la neu!

La presumida que no ha parat de mostrar les seves espigues violetes, ben bé des de l’estiu, és aquesta lavanda (Lavandula dentata), prova que aquest hivern ha sigut realment de broma.

DSC_0352_lavanda

DSC_0367_primula

Aquesta neu ha sorprès a moltes plantes, que ja estaven disposades a entrar a la primavera. Que ja havíeu vist, de fet, alguna flor de primavera? (Primula veris)

Mireu, també, aquest panigroc (Anacyclus clavatus), acostumat a la bonança, i sorprès per la nevada.

DSC_0294_panigrocDSC_0326_mostassa

N’hi ha algunes, a l’hort, que segurament no sobreviuran a aquestes inclemències. La mostassa (Sinapis alba) és una d’elles. La vam plantar a finals d’estiu, i ha anat florint, mentre no vingui una glaçada forta que acabi amb ella!

DSC_0362_parietariaLa que segur que no tindrà problemes per sobreviure a la nevada és aquesta parietària (Parietaria officinalis). Es una planta acostumada al nostre clima, i sempre creix arreserada per les parets de les cases o, en aquest cas, de l’església.

I acabem amb una curiositat. Nosaltres ens mengem el que molta gent anomena “males herbes”. Una mala herba és una planta que creix espontània, allà on ningú no l’ha plantada, sense demanar permís i seguint el seu ritme. Tal i com aquesta espiga d’ordi (Hordeum vulgare), apareguda a la vora del camí, escapada d’algun sembrat o del remolc d’un tractor.

Una planta no és bona ni dolenta de per sí, sino per la consideració que li ténen els homes. Com m’agrada dir i repetir, “lo dolent és lo bo fora de lloc”!

DSC_0323_ordi

 

Comencem els tallers de primavera

Aquest mes de febrer, comencem els tallers de primavera a Rocallaura!

Hem preparat un programa complet per fer-vos descobrir les plantes espontànies comestibles de la nostra zona, en col·laboració amb els nostres amics cuiners de Rocallaura-Cafè.

affiche rocallaura 4 minbis

En cada taller començarem per acollir-vos al Cafè i local social de Rocallaura, amb una infusió i unes galetetes molt especials. Tot seguit farem una passejada curta i fàcil, durant unes dues hores, i com de costum xerrarem molt i caminarem més aviat poc. Parlarem de les verdures silvestres més comunes, aprendrem a identificar-les fàcilment i explicarem algunes històries sobre els seus usos tradicionals. A l’acabar la passejada, els nostres amics de Rocallaura-Cafè ens delectaran amb un menú silvestre complet, concebut especialment per a la ocasió, on les plantes espontànies seran les protagonistes.

El cicle de tallers està pensat per a que vingueu a totes les sessions. Per això, el menú serà diferent a cada vegada, i les passejades seran temàtiques, per anar copsant l’evolució de la nostra flora a mida que avança la primavera.

Passarem una bona estona, aprendrem a veure amb uns altres ulls les plantes del nostre entorn i ens lleparem els dits amb un bon tiberi!

Esperem que us agradi. Us esperem!

Vinyes prohibides

Fa uns dies us vam parlar de la fira de Saint Jean du Gard, i de la xarxa francesa de fruits oblidats.

I doncs aquesta xarxa també treballa, des de fa uns anys, per a recuperar unes varietats de ceps molt curioses. Es tracta de varietats híbrides entre vinyes europees (del gènere Vitis vinifera) i americanes (gèneres Vitis aestivalis, Vitis riparia, Vitis labrusca…), o híbrides d’espècies americanes entre elles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEls qui es dediquen a fer vi em dirien que els ceps americans no són bons, que donen un gust mescat, o foxé (de l’anglès fox, guineu, que ha donat l’adjectiu francès que utilitzem nosaltres, i que vindria a ser “aguineuat”, amb gust de guineu). Aquesta és, en tot cas, una crítica recurrent cap a molts vins californians, sovint obtinguts a partir de varietats americanes (a la foto, la varietat Noah, prohibida a Europa i emprada als EEUU).

Segurament, això és degut a que encara som víctimes de la propaganda dels grans productors vinícoles europeus que, als anys 20 i 30 del segle passat, van aconseguir instaurar l’hegemonia dels vins francesos – amb les seves varietats o cépages avui dia esdevingudes universals. Aquesta campanya va fer minvar la importància de les varietats antigues europees, però encara va ser més cruel amb les varietats americanes.

A mitjans de la dècada del 1930, els grans productors del midi francès i d’Algèria (colònia francesa amb grans extensions de vinya), van engegar una campanya violenta contra les varietats americanes. Deien que les varietats americanes provocaven ceguera i bogeria als qui en prenien, que donaven vins dolents que perjudicaven la reputació dels vins francesos, que eren la causa de la sobreproducció crònica que vivia el país. Finalment, el 1935 van aconseguir el seu objectiu: els lobbies van obtenir del parlament francès la prohibició de la comercialització del vi obtingut a partir d’aquestes varietats. Als anys 1950, l’Estat francès va acabar la feina, organitzant campanyes d’arrencada i destrucció massiva de les vinyes que en quedaven. Des de llavors, la normativa europea ha adoptat la prohibició francesa, obligant els productors a utilitzar les varietats de vinya estipulades al catàleg oficial – el que, de passada, exclou varietats locals, antigues i no catalogades…

La xarxa de fruits oblidats francesa treballa per fer conèixer aquesta història, i lluita per difondre aquestes varietats. En regalen esqueixos, hi ha gent que en ven planter, hi ha fulletons informatius, llibres i pòsters. Fins i tot, durant la fira de Saint Jean du Gard, vam poder degustar vi i most provinent d’aquestes varietats! D’olor de guineu, ni rastre, més aviat hi vam trobar una aroma evident de maduixa i fruits del bosc. De sotamà, també es podia comprar alguna ampolla, tot i que és justament sobre la comercialització del vi que s’aplica la prohibició.

Una pena, tot plegat. Sempre trobo indignant quan el legislador prohibeix el que la natura proveeix, i que les societats passades s’han esforçat en seleccionar. Aquestes, com moltes altres varietats prohibides per què no apareixen (ni podran aparèixer mai) al catàleg, formen part del nostre patrimoni alimentari, i no ens les podem deixar prendre.

En aquest cas, a més, resulta que aquestes varietats tenen una particularitat molt important: com que la fil·loxera, l’oïdi i el míldiu també vénen d’Amèrica, resulta que les espècies de Vitis d’aquell continent arriben a conviure amb aquests patògens.

800px-UncinulaNecatorOnGrapesExisteixen, doncs, varietats de vinya resistents a les principals plagues que afecten aquest cultiu, i són totalment prohibides! Això vol dir que podríem multiplicar aquestes vinyes per esqueix, sense recórrer a la sempre delicada tècnica de l’empelt, i que no caldria aplicar les ensulfatades rutinàries per prevenir el míldiu i l’oïdi (a la foto, detall d’un cep afectat per l’oïdi, cendrosa o malura).

Us imagineu la quantitat de tractaments químics que ens estalviaríem amb aquestes varietats?

Mercat de Nadal a Sta Coloma de Queralt

IMG-20151205-WA0004Com cada any, dissabte passat vam ser al Mercat de Nadal de Santa Coloma de Queralt. Va ser una bona ocasió per a presentar les novetats d’aquesta temporada, veure la rebuda que tenen, xerrar amb un munt de gent fent-los (re)descobrir els nostres fruits silvestres, i compartir una estona amb d’altres productors de la Baixa Segarra.

Moltes gràcies a Santa Coloma en transició i a l’Ajuntament per l’organització, bon Nadal i fins l’any que ve!

De fira per França!

2015japf_affiche_webEl cap de setmana passat, dies 28 i 29 de novembre, vam anar fins a Saint Jean du Gard, a França, per a visitar la fira de l’arbre, la planta i el fruit. Va ser senzillament espectacular.

Hi havia una trentena de vivers especialitzats, una munió d’artesans de tot tipus i moltíssimes associacions i entitats relacionades amb les plantes i els seus usos.

Aquesta era la vint-i-novena edició de la fira, organitzada entre d’altres per l’associació “Fruits oubliés – réseau”, és a dir, la xarxa francesa de fruits oblidats, que agrupa diversos grups locals dedicats a aquesta temàtica.

La visita a la fira va ser molt enriquidora en idees i coneixements, i més aviat empobridora a nivell econòmic: ho haguéssim volgut comprar tot!

Hi havia fruiters exòtics que aguanten el fred i s’adapten perfectament a les nostres latituds, com ara feijoas, kiwis i kiwais, asimínies i guaiabes, aronies i fúcsies comestibles. Però també hi tenien fruiters europeus rars, com ara diferents espècies de serveres (Sorbus) i de marfulls (Viburnum), varietats seleccionades de nespler (Mespilus germanica) i atzeroler (Crataegus azarollus), de corner (Cornus mas, és el que es pot veure a la foto) i arç groc (Hippophae rhamnoides), de gerds, groselles, maduixes i móres (d’arbre i d’esbarzer)… I també multitud de varietats antigues d’arbres més coneguts, com ara pomeres i pereres, presseguers i albercoquers, codonyers i magraners, pruneres i figueres, i també caquis i ginjolers. Amb tanta oferta i varietat, va ser una molt bona ocasió per a ampliar la nostra col·lecció de fruiters rars.

800px-Cornus_mas_A

Com tantes altres vegades que hem creuat el Pirineu, ens vam quedar bocabadats davant la maduresa d’aquest tipus d’iniciatives. Les comparacions sovint són injustes, però és bo de mirar el que hi ha en d’altres indrets per veure si podem millorar. I la veritat és que, en aquest aspecte, no hi ha color: quan aquí ens costa que els vivers tinguin varietats antigues de pomeres, allí n’hi ha que en tenen casi un centenar; si aquí ens costa trobar ginjolers o nesplers europeus, allí en tenen diverses varietats… L’any que ve repetirem, i anirem també a Itàlia a la “Festa dei frutti dimenticati”. A França porten vint-i-nou anys fent aquesta fira, a Itàlia vint-i-cinc… Aviam si aquí ens hi posem!

El proper diumenge ens n’anem a Figueres pel Festival Ingravid

Per un dia canviarem el Serè per la Tramuntana, anem a la capital de l’Alt Empordà per un nou taller!

Serà en el marc del Festival Ingravid de Figueres, en el que confluiran l’art i la bona cuina. Aquest cop, farem un tastet de plantes espontànies comestibles, convidant a tothom a descobrir aquestes textures i gustos insospitats que donen un toc especial a les receptes de tota la vida.

Jornada tècnica per la Fira del Medi ambient de Tàrrega

Diumenge passat, dia 4 d’octubre, vam tenir el plaer de participar a la 16a Fira del Medi ambient de Tàrrega, convidats per l’Escola agrària i en el marc del Pla anual de transferència tecnològica del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

La jornada tècnica sobre “Les plantes espontànies i els seus usos culinaris” va ser tot un èxit de participació, amb una vintena llarga d’assistents.

Vam fer una bona passejada pel reguer, per tal d’aprendre a reconèixer les principals espècies de plantes amb interès culinari que podem collir a la tardor. Tot seguit, un cop instal·lats a la sala d’actes del Consell comarcal, vam fer un petit taller de cuina i un bon tastet per acabar la jornada. Endevineu quines plantes hem utilitzat per a fer aquests plats?

812311700_103643

“Lo rebost de la padrina” ja és una realitat!

Estem molt orgullosos d’haver participat en aquest nou projecte, que es va inaugurar el passat dissabte 18 de juliol.

IMG-20150716-WA0000

Es tracta d’una ruta a peu, apta per a tots als públics, al poble de Maldà, a la comarca de l’Urgell.

La ruta comença a la Font Vella, i va fins a l’ermita de Sant Joan. Aquests dos indrets acullen una sèrie de 10 plantes emblemàtiques que empraven les nostres padrines, tant per a menjar com per a guarir-se. Uns panells explicatius us informaran del sentit d’aquesta ruta, i de les utilitats de les plantes escollides.

La tria es va fer després d’haver realitzat algunes entrevistes amb gent gran (i no tan gran) del poble de Maldà. A totes elles, moltes gràcies per la confiança!

Esperem que us agradi el recorregut, i que serveixi per enorgullir-nos una mica més de les nostres plantes, del nostre paisatge, i de la nostra gent!

Trobareu més informació a la pàgina web de l’Ajuntament de Maldà.

Taller-degustació a Barcelona

Per al proper dimarts dia 30 de juny, hem preparat un nou taller-degustació, aquest cop a Barcelona, en el marc del Festival Ingravid, a l’Arts Santa Mònica.

Com ho diu el títol, serà un taller amb degustació inclosa: estem preparant tot un menú per a fer-vos descobrir les possibilitats infinites de les silvestres culinàries.

Anem a la capital per a parlar d’herbes silvestres comestibles, ja que fins i tot enmig de la jungla urbana, hi podem trobar tot tipus de plantes comestibles! Això sí: el taller us pot servir per a reconèixer algunes espècies i donar-vos idees per a elaborar els vostres plats, però no pas per a collir enmig de la ciutat: eviteu tota zona contaminada, ja sigui pels tubs d’escapament com pels excrements d’animals domèstics! DSC_7999 Taller-desgustació de “males herbes” comestibles A càrrec dels Corremarges

Dia: Dimarts 30 de juny

Hora: 18 h

Públic: Per a tots els públics

Inscripcions a: malesherbesalplat@gmail.com  i tallers@festivalingravid.com

Preu: 12 € (Places limitades, inclou degustació)

Veniu a descobrir el món de les plantes silvestres comestibles!

Parlarem d’unes plantes que les nostres àvies coneixien, recol·lectaven i menjaven, però que avui en dia són considerades com a “males herbes”. Aquestes indesitjables que en general trepitgem, arrenquem o enverinem, en realitat són fonts inesgotables de sorpreses: són nous ingredients, nous gustos i textures que donaran personalitat als vostres plats. A més, són fonts inesgotables de nutrients, són abundants i gratuïts, i us forçaran a canviar la vostra mirada sobre el medi ambient.

Gràcies a jocs d’identificació i a la degustació de diversos plats elaborats amb plantes espontànies de temporada, podreu endinsar-vos en aquest món desconegut que no us deixarà indiferent.

Us hi esperem!