El cap de setmana passat, dies 28 i 29 de novembre, vam anar fins a Saint Jean du Gard, a França, per a visitar la fira de l’arbre, la planta i el fruit. Va ser senzillament espectacular.

Hi havia una trentena de vivers especialitzats, una munió d’artesans de tot tipus i moltíssimes associacions i entitats relacionades amb les plantes i els seus usos.

Aquesta era la vint-i-novena edició de la fira, organitzada entre d’altres per l’associació “Fruits oubliés – réseau”, és a dir, la xarxa francesa de fruits oblidats, que agrupa diversos grups locals dedicats a aquesta temàtica.

La visita a la fira va ser molt enriquidora en idees i coneixements, i més aviat empobridora a nivell econòmic: ho haguéssim volgut comprar tot!

Hi havia fruiters exòtics que aguanten el fred i s’adapten perfectament a les nostres latituds, com ara feijoas, kiwis i kiwais, asimínies i guaiabes, aronies i fúcsies comestibles. Però també hi tenien fruiters europeus rars, com ara diferents espècies de serveres (Sorbus) i de marfulls (Viburnum), varietats seleccionades de nespler (Mespilus germanica) i atzeroler (Crataegus azarollus), de corner (Cornus mas, és el que es pot veure a la foto) i arç groc (Hippophae rhamnoides), de gerds, groselles, maduixes i móres (d’arbre i d’esbarzer)… I també multitud de varietats antigues d’arbres més coneguts, com ara pomeres i pereres, presseguers i albercoquers, codonyers i magraners, pruneres i figueres, i també caquis i ginjolers. Amb tanta oferta i varietat, va ser una molt bona ocasió per a ampliar la nostra col·lecció de fruiters rars.

Com tantes altres vegades que hem creuat el Pirineu, ens vam quedar bocabadats davant la maduresa d’aquest tipus d’iniciatives. Les comparacions sovint són injustes, però és bo de mirar el que hi ha en d’altres indrets per veure si podem millorar. I la veritat és que, en aquest aspecte, no hi ha color: quan aquí ens costa que els vivers tinguin varietats antigues de pomeres, allí n’hi ha que en tenen casi un centenar; si aquí ens costa trobar ginjolers o nesplers europeus, allí en tenen diverses varietats… L’any que ve repetirem, i anirem també a Itàlia a la “Festa dei frutti dimenticati”. A França porten vint-i-nou anys fent aquesta fira, a Itàlia vint-i-cinc… Aviam si aquí ens hi posem!